El Govern no se sent incòmode en l'art de rectificar", va proclamar Zapatero, i a fe que els seus ministres en van prendre bona nota. Pionera va ser la ministra Trujillo amb les seves anades i vingudes sobre el pla de vivenda, i molts van seguir els seus passos erràtics: des de la vicepresidenta Fernández de la Vega, que va ajornar la consulta jurídica sobre la Constitució europea per després precipitar-la, fins al número dos d'Hisenda, amb les seves "reflexions" canviants sobre les deduccions fiscals. Però ha estat en la guerra del valencià on l'Executiu ha arribat al zenit de la incongruència. I si no, repassem l'hemeroteca.
Al juny, sense que existís cap pressió, el Govern va divulgar una síntesi de la Constitució europea traduïda a l'euskera, el gallec, el català i... el valencià, un monument al secessionisme lingüístic encara present en la web de la Moncloa. Tot i el malestar que aquest gest va suscitar a Catalunya, al setembre el ministre Moratinos hi va reincidir al sol.licitar a la UE l'oficialitat europea del valencià, com una llengua independent del català.
Un cop encesa la metxa, a l'Executiu li va faltar valor i habilitat per desactivar el conflicte. Primer va portar a Brussel.les dues versions catalanes de la Constitució europea, alimentant sense proposar-s'ho el secessionisme lingüístic. I després es va enredar en una penosa successió de declaracions contradictòries: si Navarro, número dos d'Exteriors, qualificava la unitat de la llengua d'"innegociable", el ministre Sevilla situava en "un mateix sistema" el català i el valencià, que Fernández de la Vega considerava "molt semblants", "no exactament iguals" i "versions lingüístiques diferents". Un despropòsit majúscul per fortuna superat amb el suport de la UE a la unitat del català.
El pregonat tarannà va néixer com a antò- nim de l'aznarisme i sinònim de diàleg i respecte al discrepant. Però si la discrepància interna esdevé regla, i no excepció, tolerar-la pot ocultar una greu carència de conviccions. Davant qüestions de principi com la unitat del català, senyor president, sobra el tarannà.


Este article ha estat publicat per un diari Català, el que podem veure açi es com esta governant el PSOE, efectivament, el art de rectificar, es mostra de una greu caréncia de coviccions, ara vuic arros, ara no m'agrada , no saps el que vol, hui diuen que baixara el preus del llibres i CDs demà que eixa mesura no es pot dur endavant....

L'art de rectificar, es l'art de despistar, hui dic blanc i demà negre, a ZP ERC a canvi de votar a favor dels Pressupostos i traura tot el que voldra. A valència, ni aigua, ni pressupostos, ni res.

I el SR Pla, on esta? no caldria que defensara el interesos dels Valencians?